Conclusió.

Posted under General by jobapsen on divendres 8 gener 2010 at 18:48

Opine que aquest recull analitza la societat valenciana. Critica quins són els interessos polítics, econòmics de la societat valenciana. Ens explica com està funcionant el país i gràcies a què funciona així. És un recull d’articles que et fa adoptar una postura crítica de la societat, de la política i dels ideals que la mouen. Cadascuna de les persones que l’ha escrit té molt present el concepte fusterià. Joan Fuster i les seues idees són presents en molts dels articles, per no dir e tots, i açò és per un motiu molt evident, ell ens va donar les ales, ell va encendre la flama d’un foc que s’encén cada vegada més, gràcies a una societat compromesa que vol obrir els ulls als seus germans. Aquest llibre ens fa ser crítics, ens retorna l’esperança per una lluita que pareix perduda, però que esta més viva i és més forta del que ens pensem. Vol que ens adonem que som més forts que mai que s’han de canviar moltes coses de la nostra societat i que tenim més veu i més eines que mai, per a reivindicar-nos i lluitar per la nostra cultura.

La paradoxa d’Erich fromm

Posted under General by jobapsen on divendres 8 gener 2010 at 18:29

Aquest fragment ens parla de com paradoxalment ha canviat la mentalitat de les persones. Dídac Botella estableix un paral·lelisme entre l’evolució dels pensaments envers el sentiment nacionalista i l’evolució de l’ésser humà. Fromm fa una paradoxa de com es possible que en el segle XVII la literatura reflectia optimisme (s’escrivia de que en un futur l’home seria capaç de dominar la natura i de crear una societat perfecta ) i al segle XX quan hem aconseguit dominar la natura, és a dir qua tenim els mitjans per aconseguir una societat perfecta, hi ha un fort pessimisme (s’escriu sobre que l’evolució tecnològica i el progrés de l’ésser humà destruïra el planeta). Dídac Botella pensa igualment que Fromm, però envers un altre tema. Com és possible després de la dictadura, quan la nostra llengua estava absolutament sentenciada, el País Valencià no era més que un concepte fusterià i la castellanització era un fet irreversible hi existira esperança per la recuperació nacional i lingüística. I ara que existeix un marc legal que reconeix la cooficialitat de la nostra llengua i l’obligació d’ensenyar-la i aprendre-la, quan s’han recuperat les institucions històriques, quan tenim els mitjans per a canviar-ho tot, perdem l’esperança.
Doncs existeix un altre paral·lelisme des del meu punt de vista. El curs de l’evolució humana, i de l’amor per la terra i la llengua no canviarà, ja que el canvi es fa des del poder i al poder no li interessa. PP no li interessa fomentar la nostra cultura i el nostre llenguatge, perquè són espanyolistes. Al Els rics no volen conviure harmoniosament amb el planeta, ja que ells trauen diners fent-li mal bé. Discrepe amb Dídac Botella en que les guerres són innecessàries, ja qualsevol país trau més benefici en la tecnologia que en la conquesta de territoris. Les guerres són innecessàries si, menys per a Estats Units i la seua industria armamentística, però són innecessàries per que existeix altre tipus d’imperialisme, el capitalista. Els paíssos rics s’apoderen i s’aprofiten dels pobres no des del punt de vista polític, més silenciosament, sense donar tant que parlar, econòmicament.

Valencians 2.0

Posted under General by jobapsen on divendres 8 gener 2010 at 18:25

Francesc Felipe ens fa esment en aquest article que hi ha un nou instrument que fomenta la nostra cultura. Som la generació del valencians 2.0, la generació de les noves tecnologies de la comunicació. La societat de hui també té el seu espai a la xarxa, on s’expressa, on opina, que recerca en aquesta les seues inquietuds, una societat amb interessos i anhels dipositats en blogs i pàgines web. El que ens vol dir és que la xarxa ens ha obert un nou estil de vida, en la qual la comunicació amb la resta del món és tan fàcil com un click. La nostra cultura i el nostre llenguatge s’està reforçant, s’està donant ha coneixer a tot arreu gràcies a la xarxa. Cada cop a la xarxa s’utilitza més el valencià.

El país existeix, ara cal que fem política.

Posted under General by jobapsen on divendres 8 gener 2010 at 1:23

Aquest article és un anàlisi de la política valenciana. Analitza com funciona aquesta, quina ha estat la seua evolució, com actuen els partits polítics i els valencians.
Hèctor Sanjuan ens explica com actuen els partits de l’oposició quines estratègies utilitzen per tal d’aconseguir vots. Aquests per tal d’arribar al poder necessiten superar la barrera electoral del 5%. Aquesta barrera la imposada els dos partits majoritaris PP i PSOE i fa molt més difícil l’accés dels partits minoritaris a la política valenciana. Els partits s’aglutinen, aglutinen els seus vots, però aquesta proposta no va ser suficient per a la majoria aclaparadora del PP, Hèctor Sanjuan diu que els únics que van creure en aquesta proposta varen ser els votants, ja que els mateixos dirigents no varen ser capaços de presentar una projecte polític, una alternativa amb suficient força, ja que ells mateixos no podien ni entendres. L’altra estratègia que han utilitzat ha sigut deixar enrere el component ideològic, deixar enrere els valors que els han creat, per a adoptar posicions conservadores, com diu Hèctor Sanjuan tenen una clara intenció d’aproximar-se a l’status quo que està regnant durant catorze anys (el PP). El PP ha aconseguit dominar els valencians, falsejar els valors que representa ser valencià i els altres partits estan ensorrant-se, els sega el poder i estan venent-se ells mateixos.
Opine que la gent que està al cap d’avant d’un partit, està completament sega, sols pensa en arribar al poder. Estan cometent moltes barbaries, estan ensorrant uns valors, uns ideals. Gràcies a la seua actuació purament egoista d’obtenir el poder, d’aconseguir beneficis electorals a curt termini estan aconseguint davallar una ideologia. A costa d’ells estem perdent la nostra identitat, els nostres fills seran menys valencians que mai. I jo no se vosaltres, però jo cada cop crec menys en la política, rectifique, cada cop crec menys en la gent que fa política. Hèctor Sanchis vol que ens adonem de com estan les coses i parafrasejant a Fuster “o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble” fa una crida social per a desempallegar-nos del pessimisme per arraconar els dirigents que no han sabut estar a l’altura. Com he dit abans aquest recull està plenament disposat a fer que recobrem l’esperança, la il·lusió perduda, que tornem a creure en la nostra utopia.

El nou País Valencià, una qüestio de discurs.

Posted under General by jobapsen on divendres 8 gener 2010 at 1:16

Aquest fragment escrit per Vicente Martínez és centra en demostrar-nos quina ha sigut la causa del gran èxit del PP. Quin discurs ha utilitzat per a aconseguir que un territori esquerrà estiga dominat per la dreta. En aquest fragment es desmunta el seu discurs i també ens aconsella a com rebatre’l, com actuar per enfonsar-lo, com fer-li front. En resum diu que el gran èxit del discurs del PP ha sigut que al País Valencià gràcies a l’època de creixement econòmic es viu molt bé i açò s’ha associat a què en aquests catorze anys ha estat governant el PP i gràcies a aquest es viu molt bé. També diu que a situat València al món gràcies a grans aconteixements, símbol de riquesa econòmica, cosa que a fet pujar l’autoestima del valencians. I altre punt fort és que gràcies al transvasament de l’ebre a aconseguit que els seus enemics(socialistes i catalans) queden en el punt de mira i ho siguen per a tot tothom. Al defensar els interessos de la necessitat de l’aigua està defensant els interessos de tots els valencians, ja que l’aigua es escassa en molts territoris del país. Tots els partits de l’oposició han agut de defensar propostessemblants a aquesta del PP, per donar a entendre que també defensen els interessos del valencians. No han sabut desmitificar-los i per això Martínez proposa un nou discurs no aglutinador i adherent al del PP, sinó totalment desmitificador i contrari.
L’economia valenciana i la la de la resta del món occidental es trobava en un cercle virtuós, en fase expansiva i de creixement. Gracies a aquesta etapa de creixement econòmic, el PP s’ha fet gran, però ara amb la crisi a sobre, jo em plantege un dels grans errors de la seua política. L’únic motor de la economia valenciana que a recolzat el govern ha estat el de la construcció, ara esta tot ensorrat i la causa és que no s’ha plantejat en temps de puixança de invertir en nous camins, noves tecnologies, energies renovables…qualsevol camí, avera estat una bocanada d’aire per a l’economia valenciana en els temps que corren. Si parles en gent del PP la culpa es dels socialistes, del govern central. Per contra la culpa per a mi és de tots. Buscar els màxims beneficis a curt termini fa enlairar les propostes de govern de cada partit, fa obtenir més votants, però a llarg termini ens ensorra a tots. Ningú que estiga ahí dalt, és a dir, en el poder, serà capaç de deixar de mirar pel bé propi i començar a mirar pel bé comú, aquest que a llarg termini ens beneficiaria a tots.

Immigrants:per favor, no ens deixeu sols.

Posted under General by jobapsen on divendres 8 gener 2010 at 1:08

L’autora, Aitana Guia intenta reflectir com és de incoherent la societat valenciana. Fa una crítica de les disputes entre l’esquerra i la dreta, diu que mentre tot el món està preocupat pel canvi climàtic i altres problemes importants, aquests es preocupen per disputes inútils. Posa de manifest que la dreta i l’esquerra són igual de racistes. Ella es reconeix d’ideologia nacionalista, però assegura que tant uns com els altres actuen en postures excloents davant dels immigrants. Els dos diferencien entre “nosaltres” i “ ells” . Assegura que el problema de la immigració serveix per ocultar altres problemes, que aquesta posa en dubte la solvència de l’Estat del benestar, fa trontollar la solidesa del PP. Els d’esquerres temen que hi hagen més castellanoparlants. Cada vegada la societat és més racista i xenòfoba. Aitana Guia fa una crida per a què acceptem la diversitat intercultural que ens reconeixem tots com a valencians i que aprofitem l’oportunitat de la immigració ja que és un bé econòmic, demogràfic i cultural que ens enriqueix. Cal enllestir relacions de germanor i d’amistat amb els nouvinguts, cal deixar d’excloure’ls i fer-los igual de valencians que “nosaltres” per a què formen part del “nosaltres”, per a què junts ens enfrontem als problemes a les adversitasts.
Deixa d’una banda postures de dretes i esquerres. Deixa de banda la seua ideologia per fer-nos reflexionar que hi ha problemes per damunt d’aquesta, que ens incumbeixen a tots. Que per damunt de les ideologies, estan els drets humans, la convivència. Vol que ens recreem que intentem deixar els interessos propis a un costat i lluitar pels comuns, vol un País millor tolerant d’igualtat i no d’exclusió. M’està agradant molt aquest recull ja que et fa somiar en un món millor. El qual serà possible si lluitem per ell i deixem de conformar-nos i pensar que al País Valencià es viu molt bé. Opine que hi ha que elevar la nostra cultura, el nostre país, els nostres valors a un altre nivell. Aquest és el missatge que em porta aquest text assagístic.

La generació de l’ofensiva.

Posted under General by jobapsen on divendres 8 gener 2010 at 0:36

Aquest fragment escrit per Xavier Sarrià, comença parlant-nos de com ressorgiren en els anys seixanta i de la mà de Fuster, les idees catalanistes al País Valencià. A causa de la repressió franquista i l’opressió nacional van aflorar en la societat valenciana sentiments nacionalistes i reivindicatius. Diu que els pactes a la Transició, amb la dreta , enfonsaren aquestes aspiracions, encara que tot i això s’aprova la Llei i ús d’Ensenyament en valencià, la qual cosa ha permés que les generacions posteriors s’eduquen en la nostra llengua natural. Allò que ens vol dir és que les generacions precedents ens han donat les eines per transformar el País Valencià, ens han donat un sentiment nacionalista i d’estima a les nostres arrels a la nostra cultura. Xavier Sarrià cita frases cèlebres de Fuster”tota política que no fem nosaltres serà feta en contra nostra” i ho fa perquè vol remarcar que una de les millors armes per a la crida social a la causa ha estat la música.

ARA PAÍS VALENCIÀ

Posted under General by jobapsen on dissabte 28 novembre 2009 at 20:03

He escollit el llibre ” Ara país valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve”, el qual és un llibre escrit per diverses personaltiats del país com: periodístes, sociòlegs, polítics, músics, escriptors, filòlegs… que analitzen des del seu punt de vista el panorama social, polític, cultural i econòmic del País Valencià en l’actualitat, sense cap voluntat canònica ni doctrinal. He escollit aquest llibre per conèixer millor la societat, el poble en què visc. Cansat de sentir comentaris de companys i gent que no té aquestes competències he decidit que la millor manera d’assabentar-me de la realitat del nostre país és llegir aquest recull de textos assagístics.

¡Hola, mundo!

Posted under General by jobapsen on dimecres 7 octubre 2009 at 17:15

Bienvenido a Blogs de la Universitat de València. Este es tu primer post. Edítalo o bórralo y luego comienza a hacer blogging!