Aquest article és un anàlisi de la política valenciana. Analitza com funciona aquesta, quina ha estat la seua evolució, com actuen els partits polítics i els valencians.
Hèctor Sanjuan ens explica com actuen els partits de l’oposició quines estratègies utilitzen per tal d’aconseguir vots. Aquests per tal d’arribar al poder necessiten superar la barrera electoral del 5%. Aquesta barrera la imposada els dos partits majoritaris PP i PSOE i fa molt més difícil l’accés dels partits minoritaris a la política valenciana. Els partits s’aglutinen, aglutinen els seus vots, però aquesta proposta no va ser suficient per a la majoria aclaparadora del PP, Hèctor Sanjuan diu que els únics que van creure en aquesta proposta varen ser els votants, ja que els mateixos dirigents no varen ser capaços de presentar una projecte polític, una alternativa amb suficient força, ja que ells mateixos no podien ni entendres. L’altra estratègia que han utilitzat ha sigut deixar enrere el component ideològic, deixar enrere els valors que els han creat, per a adoptar posicions conservadores, com diu Hèctor Sanjuan tenen una clara intenció d’aproximar-se a l’status quo que està regnant durant catorze anys (el PP). El PP ha aconseguit dominar els valencians, falsejar els valors que representa ser valencià i els altres partits estan ensorrant-se, els sega el poder i estan venent-se ells mateixos.
Opine que la gent que està al cap d’avant d’un partit, està completament sega, sols pensa en arribar al poder. Estan cometent moltes barbaries, estan ensorrant uns valors, uns ideals. Gràcies a la seua actuació purament egoista d’obtenir el poder, d’aconseguir beneficis electorals a curt termini estan aconseguint davallar una ideologia. A costa d’ells estem perdent la nostra identitat, els nostres fills seran menys valencians que mai. I jo no se vosaltres, però jo cada cop crec menys en la política, rectifique, cada cop crec menys en la gent que fa política. Hèctor Sanchis vol que ens adonem de com estan les coses i parafrasejant a Fuster “o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble” fa una crida social per a desempallegar-nos del pessimisme per arraconar els dirigents que no han sabut estar a l’altura. Com he dit abans aquest recull està plenament disposat a fer que recobrem l’esperança, la il·lusió perduda, que tornem a creure en la nostra utopia.